La Danse macabre, op. 40, és un poema simfònic de Camille Saint-Saëns compost el 1874 tot inspirant-se d'un poema de Henri Cazalis recreant l'antiga superstició de la Dansa de la Mort. És una de les composicions més populars del seu autor. L'obra, estrenada a París el 24 de gener de 1875, descriu la mort tocant el violí a mitjanit. Al seu ritme, els esquelets ballen al voltant d'una tomba. A l'alba, amb el cant del gall, els morts tornen a les seves tombes. La primera vegada que Danse macabre es va estrenar en públic no va tenir bona recepció. El crític musical Roger Nichols esmenta que les novetats musicals de Saint-Saëns van produir reaccions adverses amb acusacions de ser «una versió deformada del Dies irae» i de ser «un horrible solo esgarrapat de violí». Segons Nichols, l'ús del xilòfon i les hipnòtiques repeticions van constituir un avanç del posterior Bolero de Ravel.
El texto superior está disponible bajo licencia de Creative Commons Atribution-SharAlike. El mismo usa material de un artículo de Wikipedia «Danse macabre (Camille Saint-Saëns)».