La Simfonia núm. 2 en do menor , d'Anton Bruckner va ser composta principalment a Viena a partir de 1871, sent conclosa a Sankt Florian al setembre de 1872. Està escrita en la mateixa tonalitat que la Simfonia núm. 1, però és més clara, més aèria i també més moderada. Va ser anomenada Simfonia de l'Alta Àustria per August Göllerich, primer biògraf de Bruckner. Bruckner va fer-ne algunes revisions de detall entre 1875 i 1876, i posteriorment en l'any 1877: talls en cadascun dels moviments i, sobretot, substitució del remarcable solo de trompa al final de l'Adagio per un solo de clarinet. No obstant això, molts directors d'orquestra tornen a restablir avui dia el solo de trompa, així com els diversos talls i les repeticions del Scherzo, que havien sofert la mateixa sort.
El texto superior está disponible bajo licencia de Creative Commons Atribution-SharAlike. El mismo usa material de un artículo de Wikipedia «Simfonia núm. 2 (Bruckner)».