La Sonata per a piano núm. 7 en re major, opus 10 núm. 3, és la tercera de les tres Sonates op. 10 de Ludwig van Beethoven dedicades a Anna Margarete von Browne, la dona del comte Johann von Browne (1767-1827), un diplomàtic rus resident a Viena que era un dels mecenes de Beethoven. La comtessa també va rebre les dedicatòries de les Variacions, WoO 76 i WoO 71. Les primeres crítiques van elogiar les Sonates op. 10, assenyalant que van ser compostes en "un estil viril i seriós." Aquesta és una composició del primer període creatiu, anticipant obres en do menor més notables, com la Sonata Patètica i la Cinquena simfonia. Les tonalitats de les tres Sonates op. 10 són do menor, fa major i re major. La primera sonata es va iniciar el 1795 i aquesta tercera fou completada el juliol de 1798. Foren publicades a Viena el setembre de 1798 per Eder.
El texto superior está disponible bajo licencia de Creative Commons Atribution-SharAlike. El mismo usa material de un artículo de Wikipedia «Sonata per a piano núm. 7 (Beethoven)».