La Sonata para piano núm. 3 en do major, op. 2, núm. 3 és la darrera de les tres Sonates op. 2 de Ludwig van Beethoven, compostes en la mateixa època, 1795. En contraposició amb les altres dues sonates de l'opus 2 que tendeixen més cap a la música de cambra i el virtuosisme pianístic, la núm. 3 té una naturalesa més orquestral.
El texto superior está disponible bajo licencia de Creative Commons Atribution-SharAlike. El mismo usa material de un artículo de Wikipedia «Sonata per a piano núm. 3 (Beethoven)».