La Sonata per a piano núm. 12, en la bemoll major, op. 26 de Ludwig van Beethoven va ser composta entre 1800 i 1801. Està dedicada al Príncep Karl von Lichnowsky. Aquesta peça va ser especialment popular entre els romàntics; fins i tot Chopin, que poques vegades incloïa la música de Beethoven en els seus recitals, la va incloure en el seu repertori. L'obra reflecteix l'experimentació contínua de Beethoven amb la forma sonata per a piano; en lloc del moviment inicial de la sonata-allegro més convencional, comença la sonata amb un tema i variacions, un innovació que Mozart havia introduït unes dècades abans.
El texto superior está disponible bajo licencia de Creative Commons Atribution-SharAlike. El mismo usa material de un artículo de Wikipedia «Sonata per a piano núm. 12 (Beethoven)».